29.11.08

Estofat de seità


Ingredients

seità

ceba

tomàquet

xampinyons

shoyu

aigua o vi

Farem un sofregit amb la ceba, el tomàquet ratllat i els xampinyons a làmines.

Afegim el seità a trossos (tires o daus) al sofregit quan aquest estigui llest.

Al cap d'una estona posem aigua o vi perquè faci xup-xup, i shoyu al gust.


Ja ho tenim!


Bon profit!

Jordi

7 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

Ara no te'n riguis de mi..., llegint depressa, de cua d'ull, he llegit "Estofat de SEITÓ" i m'he dit: -coll... (sóc molt mal parlada jejjje) quina pinta més rara! Després he respirat aliviada al rellegir que deia "SEITÀ".

La manera de fer i l'aparença és molt bona però, em podries explicar que és concretament el seità i, sobretot, jo, que visc en un poble petit enmig del desert d'Alfama, on en podria trobar per probar-lo de fer? I també si es conserva molt temps, si es pot congelar, etc. Ho dic per si en trobés anant a Tarragona, no haver-lo de fer depressa i corrents.

Gràcies per la teva atenció.

Trini González Francisco ha dit...

Me n'acabo d'adonar que vaig massa depressa per la vida. Ja he vist l'enllaç que has deixat sobre el què és el seità i el shoyu.
Però si em fas el favor, segueixo estant interessada en saber la resta de coses que t'he demanat. I a poder ser, si podéssis definir una mica el sabor del seità?

Jordi Ventura ha dit...

Hola Trini!!!

Què bé veure't per aquí!!

Ja veus, m'he posat el davantal també i, apa!, a cuinar!!

No em penso riure d'això del saitó (jijijijiji), al contrari, crec que has obert una nova possibilitat!!

T'escric la descripció que van a la viquipèdia del seità. Crec que està molt ben explicat:

El seità o seitan és un aliment de la gastronomia vegetariana elaborat amb gluten del blat bullit durant una hora i mitja amb salsa de soia i algues kombu, el que l'enriqueix amb sals minerals i lisina, l'aminoàcid essencial del que són deficitaris els cereals. Per la seva textura, color i riquesa, està considerat com la “carn vegetal” per excel·lència. No està indicat per persones celíaques o al·lèrgiques al blat. Prové originàriament de l'Orient i és molt emprat en les dietes vegetarianes pel seu important aport proteic i de tots els aminoàcids essencials. El seitan es pren com la carn: arrebossat, fregit, farcit de formatge, picat i en forma de mandonguilles o de carn picada, etc.

Personalment, et diré que el seità és un aliment que m'agrada molt. El pots trobar en moltes botigues de dietètica i, fins i tot, en algun supermercat que tingui una secció assortida d'aliments ecològics, naturals o vegetarians. El seità està força estès i comercialitzat a casa nostra.

No cal ser vegetarià per menjar seità. Precisament, crec que la definició de “carn vegetal” li escau a la perfecció. De fet, per moltes persones amb hàbits carnívors és una bona manera d'apropar-se a l'alimentació vegetariana, encara que només sigui puntualment.


Si proves de fer aquest estofat pots afegir qualsevol cosa que t'agradi de l'estofat convencional. Pots posar pastanaga, patates, naps... El que vulguis! El shoyu, o salsa de soja, els pots trobar a molts llocs també, i li dóna un toc molt especial. En la recepta que he inclòs avui pots afegir aigua o vi per fer el xup-xup. Jo he posat vi, concretament un parellada suau.


Moltes gràcies per venir i BON PROFIT!!

Jordi

Trini González Francisco ha dit...

Uhmmm... interessant...! Hi ha una botiga on hi sol anar la meva mare, a Reus, que pertany a les germanes Cabré i segurament deuen tenir seità. El proper cop que hi vagi, li diré que m'ho miri.

Però encara tinc curiositat pel gust. A què s'assembla? A la vedella? Al pollastre?

Jordi Ventura ha dit...

Hola Trini!

Això del gust és quelcom difícil de dir ja que correspon més aviat al punt de vista (o punt de gust :-) que cadascú li atribueix als aliments.

Pot ser, per fer-te una idea, pensa més aviat en que la similitud que el saità té amb la carn està principalment en la seva textura i les possibilitats que ofereix per ser cuinat. El pots tractar com si fos carn, però no ho és. El gust és suau, consistent i rodó, diria jo, conscient de que amb això t'estic dient tant poques coses com si no t'hagués dit res...

Perquè entenguis la plasticitat del seità, et diré que m'encanta l'entrepà que preparen al casal del poble. Per mi és com demanar un entrepà de llom, però més bo! Jo el demano com entrepà de seità, amb pa amb tomàquet i ceba fregida. Per llepar-se els dits!!!

Si vols, també et pots mirar aquest enllaç de “el delantal verde” en el que expliquen com fer saità a casa. Ja veuràs que és molt fàcil i, si t'animes, tu mateixa el pots preparar en qualsevol moment.


Ja em diràs!!

Jordi

Trini González Francisco ha dit...

L'enllaç és ben interessant, però segurament provaré de tastar primer el que venen fet. ;)
Gràcies Jordi! M'agraden moltíssim els teus dos nous blogs :)

Jordi Ventura ha dit...

Moltes gràcies, Trini!!

Fins aviat!

Jordi